18 maig Rhythm & Sticks: un joc per a l’aula de Música
Rhythm & Sticks:
un joc per a l’aula de Música
Durant anys, la percussió a la classe de Música ha estat un avantatge o un autèntic inconvenient.
Les persones que han tingut la sort de comptar amb una mínima formació musical en percussió i amb el material adequat per implementar la pràctica rítmica a classe han gaudit d’activitats absolutament lúdiques en què qui les dirigia les vivia amb intensitat i les persones que hi participaven gaudien d’una experiència única.
L’Agustín Renau, químic i aficionat a la música, em va proposar un joc en què un dels dos tocava amb unes baquetes sobre una base de ritme i la proposta rítmica era la combinació de 4 cartes on hi havia diferents figures. El joc es va veure enriquit quan les propostes rítmiques eren modificades pel crupier afegint-hi dificultat, arribant a proposar combinacions «intocables» per a persones sense formació en percussió. A més, aquesta proposta generava un clima d’humor, ja que es tractava, per dir-ho així, de demostrar que un químic podia posar en un destret un professor de música amb una dilatada trajectòria musical.
Sens dubte, aquest joc havia d’arribar a l’aula.
Les persones que han tingut la sort de comptar amb una mínima formació musical en percussió i amb el material adequat per implementar la pràctica rítmica a classe han gaudit d’activitats absolutament lúdiques en què qui les dirigia les vivia amb intensitat i les persones que hi participaven gaudien d’una experiència única.
L’Agustín Renau, químic i aficionat a la música, em va proposar un joc en què un dels dos tocava amb unes baquetes sobre una base de ritme i la proposta rítmica era la combinació de 4 cartes on hi havia diferents figures. El joc es va veure enriquit quan les propostes rítmiques eren modificades pel crupier afegint-hi dificultat, arribant a proposar combinacions «intocables» per a persones sense formació en percussió. A més, aquesta proposta generava un clima d’humor, ja que es tractava, per dir-ho així, de demostrar que un químic podia posar en un destret un professor de música amb una dilatada trajectòria musical.
Sens dubte, aquest joc havia d’arribar a l’aula.
Les cartes van agafar forma, així com les baquetes i es va incorporar al joc una llarga llista de cançons amb un beat molt clar per poder jugar sobre una base musical.
En cadascuna de les classes en què s’introduïa el joc (de primària a 1r de Batxillerat) es modificava l’atmosfera de la classe, i honestament, el fet de canviar les parelles amb el canvi d’estil musical va ser el toc definitiu. L’Agustín encara prova d’imaginar-se els joves del meu institut jugant amb diferents cançons, i no fa gaire em demanava per la possibilitat de tocar sobre un tema actual tipus reggaeton. I tant!
En períodes de 25 minuts el joc és realment útil, fins i tot per modificar la dinàmica de qualsevol classe. S’interioritzen moltes combinacions rítmiques i tota la classe és capaç de tocar-les. Això últim és bàsic, ja que la professora Roser Sabater va ser qui realment va proposar que el joc el poguessin dur a terme totes les persones de la classe a la vegada. I ve-t’ho aquí!
Modalitat A
La modalitat A és la manera d’assegurar la participació col·lectiva, ja que el professorat tria quines figures es toquen en comú (adaptant el nivell de la proposta a les competències rítmiques de la classe). Si es projecten les figures, el ritme és accessible visualment a tota la classe, de manera que tots els alumnes poden reaccionar alhora, sense que ningú es quedi sense participar.
Modalitat B
La modalitat B és un repte per a les persones que juguen, perquè els rols s’inverteixen, però a més, cal destacar que l’objectiu no és sinó tocar rítmicament sobre una base. Tothom persegueix el mateix, no hi ha guanyadors ni perdedors. La persona que fa de crupier ha d’assegurar la consecució de l’objectiu (l’execució del ritme correctament).
En els jocs es necessita un comodí, una alternativa, un subterfugi per assolir un objectiu, el JÒQUER! Amb tot, el nostre jòquer oferia la possibilitat de completar el joc amb un altre so, la veu. Pal·les Atena ens convida a emetre un so amb la veu, i aquí apareix el sentit de l’humor, la veritable necessitat de jugar i divertir-nos que tenim els éssers humans. Durant aquest temps de pràctica prèvia a l’edició i promoció del joc, a classe, es van sentir tota mena d’animals, síl·labes, xiulets, sons guturals, crits, vocals en totes les intensitats i tessitures, i un llarg etcètera de propostes la gamma sonora de les quals respondria a la paraula desfogament (sempre amb un somriure).
El joc en si mateix s’ha convertit en una proposta fantàstica els resultats de la qual ja són evidents: s’ha pogut fer servir com a complement/eina per avaluar coneixements teòrics i habilitats.
Qui no vol jugar? I riure?
PS: L’Agustín Renau i jo encara tenim una partida pendent. I segur que riurem de valent!
PUBLICACIONS DESTACADES
-
-
Els 5 beneficis de la integració de ProDigi al Classroom
02 juny, 2023 -
Rhythm & Sticks: un joc per a l’aula de Música
18 maig, 2023 -
Tecnologia al servei de l’aprenentatge
04 maig, 2023
No Comments