La ciència és de tothom

Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
La ciència és de tothom

Demà, 11 de febrer és el dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i el volem celebrar cridant ben fort que la ciència és de tothom.
Al llarg de la història, grans científics han fet avançar totes les disciplines de la ciència amb els seus estudis i descobriments, amb els quals han ajudat a millorar la societat i el benestar de la gent. Mestres, deixebles i autodidactes han anat forjant el coneixement científic al llarg dels segles fins a arribar als nostres dies. Però, malauradament, la nostra societat, massa sovint marcadament patriarcal, ha fet perdre una part molt important de talent i treball humà prohibint a la major part de la població accedir al coneixement i ocupar llocs de responsabilitat. Així, per raons purament masclistes, racistes, classistes o ideològiques, la humanitat ha perdut –i continua perdent– una quantitat de recerca i avenços incalculable, ja que no es pot saber què podrien haver aportat les dones al segle XVII si haguessin tingut l’oportunitat de desenvolupar les seves habilitats.
A més d’aquesta pèrdua, aquesta visió ha inoculat fins avui la idea que hi ha feines a les quals no tothom pot accedir. Així, tradicionalment hi ha hagut la creença que la ciència està feta per als homes, idea que encara perdura, com ho demostra el fet que en les carreres d’enginyeria o arquitectura, per exemple, només hi ha un 20 % de dones. I encara que en altres carreres científiques ja s’hagi assolit el 50 % de presència femenina, i fins i tot més, aquest percentatge baixa considerablement en l’ocupació de càrrecs dins les empreses o en el món acadèmic, com també a l’hora de rebre reconeixements i premis.

Què és l’efecte Matilda?

Margaret W. Rossiter (Estats Units, 1944), historiadora de la ciència, va designar com a efecte Matilda la invisibilitat sistemàtica de les aportacions de les dones a la ciència al llarg de la història. Va triar aquest nom en honor de Matilda Joslyn Gage (Estats Units, 1826-1898), una activista abolicionista i defensora dels drets humans, que va descriure per primera vegada el menysteniment, l’ocultament intencionat i, fins i tot, la negació de la feina de les dones científiques.
Ella ho va fer.

Ho va fer, però no ho havia d’haver fet.

Ho va fer, però mira què va fer.

Ho va fer, però només una part.

Ho va fer, però amb ajuda.

Ho va fer, PERÒ...
«Els esforços i assoliments científics de les dones no reben el mateix reconeixement que els dels homes.»
Matilda Joslyn GAGE
L’efecte Matilda ha tingut, també, un costat molt fosc en la realitat de la ciència arreu del món. No solament la tasca desenvolupada per dones ha estat menystinguda, sinó que, a més, ha estat «robada» pels seus col·legues homes, alguns dels quals van rebre premis per una feina que, com a mínim, havien compartit amb elles; el mèrit els era atribuït íntegrament a ells o, fins i tot, els era atorgat als marits d’elles. És, per exemple, el cas de Rosalind Franklin (1920-1958), descobridora de l’estructura de l’ADN.

Jane Goodall
(1934 - )
Etòloga anglesa i missatgera de la pau de l'ONU.

Rosalind Elsie Franklin
(1920 - 1958)
Científica britànica i descobridora de l'estructura de l'ADN.

Katherine Johnson
(1918 - 2020)
Física, científica, matemàtica i enginyera aeroespacial estadounidenca.

Dorothy Crowfoot Hodgkin
(1910 - 1994)
Química anglesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1964.

Des de ProDigi us convidem a descobrir com les dones han estat arqueòlogues, paleontòlogues, enginyeres, metgesses, matemàtiques, biòlogues, químiques, antropòlogues, físiques i expertes en moltes altres disciplines. Han estat involucrades en el descobriment de planetes i estrelles, en la creació de vacunes, en l’exploració del nostre passat i en l’avanç de la tecnologia.

La ciència és de tothom i per a tothom, també de les dones i per a les dones.
(Text extret del llibre Sisme 1. Biologia i Geologia 1 ESO, ProDigi, Editorial Teide.)
Comparteix:

PUBLICACIONS DESTACADES

No Comments

Post A Comment